CaracterístiQUEs del praliné DE PINYÓ
El praliné és un producte de fàcil aplicació en receptes de pastisseria -especialment, per l’aportació de sucre- i cuina -on segons en quins plats pot entrar malgrat el seu component dolç-.
Base per a diferents cremes, mousses, glassejats, gelificats, gelats, bombons i fins i tot bescuits, pot ser usat directament també com a gest en un postre o com a capa d’ un pastís de diferents textures. Presentació en forma de pasta densa, amb textura variable segons la proporció i el tipus de greixos del fruit sec en si.
Aplicacions
El praliné de pinyó pot ser afegit a qualsevol recepta com a complement de sabor marcat del fruit sec i textura untuosa. D’ ús directe en medis de greix, s’ emulsiona fàcilment en ells i és una base idònia per a tota mena de cremes.
Base imprescindible en xocolateria, és un ingredient present en ganaches de bomboneria, farcits, trufes fresques i congelades,… està molt present en tota mena de tècniques de pastisseria de vitrina (mousses, glassejats,…) i de restaurant (cremosos, salses, gelats,…) també pot ser emulsionat amb líquid (aigua, infusions, llet,…) amb una quantitat suficient d’aquest.
Curiositats
L’origen del praliné s’atribueix a un error, com altres tantes invencions a la cuina i la pastisseria; i se sol situar a la França del segle XVIII.
Tot i que a Bèlgica la paraula praline es fa servir com a nom per a bombons de xocolata, i a França es fa servir el terme pralin per referir-se a ametlles garrapinyades -normalment acolorides amb tons roses- la paraula praliné sol referir-se a la barreja a parts iguals de caramel en sec i fruits secs (torrats o no).
Hi ha diferents tipus de pralinès: amb sucre sense coure triturat amb el fruit sec, amb el sucre caramel·litzat; més refinat o menys refinat (à l’ancienne) i avui dia s’elabora amb qualsevol fruit sec o llavor, i fins i tot de manera creativa amb altres ingredients com cereals, llegums o fins i tot hortalisses.
Dosificació
Q/S